Octubre

En els últims anys, les paraules, els missatges, les fotos, els llibres o les cançons de molta gent són per a mi la finestra des de la qual miro als Països Catalans. Alguns són amics, però la majoria són gent que només conec per les xarxes socials.

El Joan, la Laia, la Maria, el Feliu, el Xavi, el Cesk, l’Alba, el Jordi, la Txell, el Pau, l’Ona, el Raül, el Roc, la Mireia, el Borja, la Júlia, el David, el Guillem, l’Ovidi, l’Albert, l’Anna, la Paula, la Carme, el Jaume, la Núria, el Vicent, la Carla, la Marta, l’Estel, l’Eva, el Carles, el Sergi, la Nora i molts i moltes mes són les que sento molt a prop cada dia.

Tot el que he llegit i vist en els seus missatges i paraules aquests últims dies, han estat la flama de les meves primeres línies en català: OCTUBRE.

Per a totes elles. Per a tots ells. Gràcies per tanta dignitat.

[Foto: Jordi Borràs. Gràcies per la foto i per la teva feina. Salut!]

OCTUBRE

Octubre és una rosa de foc bategant en els teus ulls.
Una revolta tatuat amb la cal·ligrafia dels carrers.
L’alba d’un poble que camina sobre barricades de somnis.

Octubre és una terra, lliure i digna, sembrada de desig.
Una terra encesa més enllà d’una bandera.
Un vent que porta cançons de llibertat.

Octubre és un mapa buscant un nou camí.
Una ciutat cremada entre els nostres llavis,
el color d’una mirada rebel,
la flama que ho inunda tot,
altres llits buides i cartes per escriure,
una plaza, una batalla, un somriure
i un present ple de llavors
sota un passat que cal trencar avui.

Octubre és la tendresa d’una nova pell.
La certesa de saber que ho tornarem a fer.
Un aeroport. Una convocatòria.
Una ruta amb quilòmetres de gent.
La dignitat d’haver lluitat.
Un vent que porta cançons de llibertat…

 

Zarautz, 2019-10-26
[Avui, una vegada més, amb el cor a BCN]